A PROPOSIT DE DIRIGIR……
DIRECTORS
El dijous passat i a propòsit de presentar ADULTERIS a MTV 1 (TV Mataró), la presentadora va deixar caure una pregunta…. “No es incòmode ser dirigit per unes persones molt mes joves…”??.
Passats ja uns dies, la pregunta encara em ballava pel cap, i com aquell espot publicitari que fa un temps es veia a la tele, i que deia que tot en la vida es pot ordenar i catalogar (IKEA), m’he atrevit a fer una catalogació dels diferents directors que m’he topat al llarg de uns quants anys de fer teatre aficionat. Sense personalitzar, ja que hi han persones molt sensibles, he arribat a deduir que existeixen, bàsicament, tres especies de Directors:
- A: Els egocèntrics.
- B: Els didàctics.
- C: Els de la nova cuita.
Es un privilegi poder haver treballat amb cada un d’ells. Ensenyen coses ben diferents però, a la vegada, sempre interessants.
El primer grup el deixaré per l’últim.
El segon, o del grup B, com diu el títol de la catalogació ensenyen, son acurats amb les formes lingüístiques, et donen formació escènica i et marquen molt les posicions. Son rigorosos amb la puntualitat i exigeixen a cada lectura de taula, primer, i a escena desprès, l’entonació i dicció del text. La experiència que la majoria tenen com actors, serveix moltíssim a posicionar cada personatge en cada frase del text. No acostumen a ser massa exigents amb la memorització, perquè intueixen que amb bons i repetits assaigs poden assolir un bon ritme de l’obra i quasi sempre confien amb la gent que treballen. Agraeixen i donen molt de mèrit, a vestuari, maquillatge, i part tècnica.
El tercer grup, o de la nova cuita, son els que acostumen a tenir les idees mes clares per assolir un resultat homogeni de tot el muntatge. No tenen massa mirament en la puntuació del text, cosa que l’actor agraeix, al donar llibertat en l’expressió, pauses, punts i comes i demes signes ortogràfics. Son taxatius en les ordres que donen, i pràctics a l’hora d’executar-les. Si un actor no interpreta ben be el que volen, no dubten, salten a l’escenari i ensenyen com volen les coses. Donen molta importància a la memorització i tenen plena confiança en els actors que han triat. Diria que no necessiten secretaries de càsting. Tenen ull clínic. Aporten idees noves, que mes d’un actor no s’atreviria a portar a terme i saben demanar parer a qui creuen oportú. Deleguen les funcions tècniques i supervisen només el resultat final. Saben valorar el treball de tot el grup. Per ells l’experiència passa a segon terme, fent prevaldre la innovació.
L’últim grup, que es el primer del ordre de catàleg, son els que, des del repartiment que fan amb base a “llistes blanques o negres” (blanques=ovelles submises; negres=a qui s’ha atrevit a fer alguna observació al seu saber ), fins al final, tot gira al seu voltant. Tenen clar el resultat final. Si te èxit el mèrit es del director, si l’espectacle ranqueja, la culpa es del actor. No acostumen a saber massa be el contingut del text, però trepitgen a l’actor sense cap mena de consideració. Son insegurs de mena i canvien de parer cada vegada que es canvien de mitjons. No busquen la complicitat del grup, tant interpretatiu com tècnic, sinó que saben provocar l’enfrontament. Bo i tot el desagraïment manifest i la falta de diàleg i tolerància, acostumen a sortir airosos de tots els fregats. (Cosa important.).
El resum final es positiu. Si de qualsevol grup agafes les coses bones i saps aprofitar-les sabràs sempre com avenir-te al qualsevol director.
Per cert jo he dirigit quatre obres al llarg del meu caminar teatral i no em sento identificat a cap de els tres grups. Que no es busquin comparances. Només es un simple comentari.
Tornem a ser-hi