TAULA RODONA 90 ANYS DE PASTORETS.
Vaig rebre amb il·lusió la convocatoria per asistir a la Taula Rodona a la Saleta, per parlar del present i futur de Els Pastorets en el seu 90 é. Anniverssari.
Devia triar un mal dia.
Varen parlar els Directors (?), de les anteriors Edicions, que com sabeu son una "terna" que van canviant cada dos anys. Ben cert, que son tres persones ben diferents, però una cosa tenen en comú, i es la pedanteria amb la que parlen.
TONI GRANE: Personatge estrany. Amic de grans inversions amb diners d´els altres, que quasi be se l'hi permès tot a la Sala. Molt allunyat del ambient, ja que sent membre de la Junta de Sala Cabañes, s´el veu molt distanciat de tot el que no siguin grans muntatges sense límit de Pressupost. La seva trajectòria per Pastorets es recorda per la gran fugida de personal, i amb una innovació en els laterals de l'escenari que no crec que fora de Pastorets, s'ha aprofitin per res mes.
Segons vaig apreciar, sent un total rebuig per el text original, musica original, i tot el sigui "original". La seva frase preferida es la de "cremem-ho tot i foc nou", o sia adaptant-ho tot als nous temps. Reflexió: A grans inversions, grans ruïnes.
JOSEP Mª DE RAMON: Home de caràcter voluble, mes aviat introvertit per mes que ho vulgui dissimular. Amic de les innovacions tecnològiques amb un Espectacle que no ho requereix i amic dels seus enemics. Una cosa se l´hi ha de reconèixer. Es l'home mes "segur" de la Sala. Te mania persecutòria amb la seguretat, i això es bo. Ens fa sentir segurs a tots, encara que alguns el plantin al bell mig d´un assaig. També es amic dels canvis sense sentit que han anat patint ls Pastorets. Reflexió: Llàstima que la seguretat i prevenció no es duguin a terme a l'espectacle.
XEVI RIBAS: El mes parc amb paraules i crec, es un dir, que influenciat per els dos personatges anteriors. El seu caràcter es bo, encara que jo em pregunto si la seva capacitat de direcció esta a l'altura del que es pretén. Es coincident amb els "canvis" que no tenen per on agafar-se, i es junt amb els altres destructor de la partitura original de l'obra. No va fer res de res a la part artística, entre altres coses perquè no dona per mes. Reflexió: Menys efectes "spacials" i mes lletra.
CARLES MAICAS: No va dir res. No calia. Es l'únic DIRECTOR, amb majúscules, que no es va posar cap "medalla". No li fan cap falta. Es ell i prou.
Vaig sortir decebut per tant de "medalleo", i a la vegada vaig sentir una profunda compassió per el Director vinent de Els Pastorets de Mataró, que per cert no el varen deixar parlar gaire, i per el que s'endevina estarà marcat molt d´aprop.
Repeteixo, vaig triar un mal dia i he pensat amb veu alta, sense voler ofendre a ningú.
Mataró, 1 Març 2007.
Dir-te que, bàsicament, estic d'acord amb tu, però necessitaríem molts de dies per analitzar-ho i treure'n les conclusios bones. Per consolar-nos, a la Sala sempre hi ha medalleo, el curiós és que no en reparteixen de medalles !! jeje (Comment this)