El Blog d´en Prats

El president, José Montilla, ha instat el líder de CiU, Artur Mas, a deixar de costat la confrontació i el "partidisme" en el desenvolupament de l'Estatut perquè debilita el catalanisme i la Generalitat a l'hora de negociar amb l'Estat, i ha demanat a CiU i a ERC "lleialtat" en aquest procés. (El Periodico, Edició vespertina 28 Març 2007.) El primer post que vaig penjar en el meu bloc, recollia un comentari sobre la reedició del Tripartit i jo mateix em deia que passats uns anys veuríem si tenia raó de ser el contingut del comentari. No han faltat que passessin anys. Molt, molt mes aviat ja s’ ha obert la caixa dels trons. En el fons no em sorprèn. Era i es previsible que ERC te voluntat tant sols de figurar en el Govern de Catalunya. Però demostra i ha demostrat en el passat que li falta talla i voluntat política. No s’ entén que un partit que, en el seu moment va negar el recolzament a l’ Estatut, ara faci pallassades amb propostes d’autogovern i autodeterminació, tot fent l’ullet a CDC, que prou feina te a suportar la seva depressió, per la falta de Presidència. Que per altre banda es mes que justificada. Tots plegats estan “cremant” el nostre País. La paraula Catalunya es fa servir molt en và. Massa. I es tant trist l’ espectacle que estan donant, que si, tenia raó el comentari. A les properes Eleccions es pot produir un fenomen abstencionista que deixarà bocabadat a mes d’ un. Jo, al menys ho pensaré molt abans d’ anar a introduir la papereta.

 

Hem començat a assajar de nou La Vida Perdurable.

l'objectiu es representar-la 6 vegades a la "sala de la tele" per a 150 alumnes de Mataró.

 

Posteriorment en Carles Maicas, el director, ens va comunicar a la Paquita de La Hoz i a mi mateix, que havien fet la proposta per representar-la a la Mostra de Teatre de Pineda de Mar, els propers dies 1, 2, i 3 de Maig vinent.

 

M'entusiasma la idea. Es una obra que havent-la posat amb escena una pila de vegades, cada vegada que agafo el text, em diu coses noves, matisos nous, que van enriquint la nostra interpretació.

 

No vull se crític amb ningú, per els Directors de La Sala Cabañes, tindrien que prendre lliçó d'en Carles Maicas. Es tindria que alliçonar als actors per millorar les dots d'interpretació que avui, per avui tenen molt a desitjar.

 

Si tens un bon mestre pots arribar allà on vulguis.

 

TAULA RODONA 90 ANYS DE PASTORETS.

 

Vaig rebre amb il·lusió la convocatoria per asistir a la Taula Rodona a la Saleta, per parlar del present i futur de Els Pastorets en el seu 90 é. Anniverssari.

 

Devia triar un mal dia.

 

Varen parlar els Directors (?), de les anteriors Edicions, que com sabeu son una "terna" que van canviant cada dos anys. Ben cert, que son tres persones ben diferents, però una cosa tenen en comú, i es la pedanteria amb la que parlen.

 

TONI GRANE: Personatge estrany. Amic de grans inversions amb diners d´els altres, que quasi be se l'hi permès tot a la Sala. Molt allunyat del ambient, ja que sent membre de la Junta de Sala Cabañes, s´el veu molt distanciat de tot el que no siguin grans muntatges sense límit de Pressupost. La seva trajectòria per Pastorets es recorda per la gran fugida de personal, i amb una innovació en els laterals de l'escenari que no crec que fora de Pastorets, s'ha aprofitin per res mes.

            Segons vaig apreciar, sent un total rebuig per el text original, musica original, i tot el sigui "original". La seva frase preferida es la de "cremem-ho tot i foc nou", o sia adaptant-ho tot als nous temps. Reflexió: A grans inversions, grans ruïnes.

 

JOSEP Mª DE RAMON: Home de caràcter voluble, mes aviat introvertit per mes que ho vulgui dissimular. Amic de les innovacions tecnològiques amb un Espectacle que no ho requereix i amic dels seus enemics. Una cosa se l´hi ha de reconèixer. Es l'home mes "segur" de la Sala. Te mania persecutòria amb la seguretat, i això es bo. Ens fa sentir segurs a tots, encara que alguns el plantin al bell mig d´un assaig. També es amic dels canvis sense sentit que han anat patint ls Pastorets. Reflexió: Llàstima que la seguretat i prevenció no es duguin a terme a l'espectacle.

 

XEVI RIBAS: El mes parc amb paraules i crec, es un dir, que influenciat per els dos personatges anteriors. El seu caràcter es bo, encara que jo em pregunto si la seva capacitat de direcció esta a l'altura del que es pretén. Es coincident amb els "canvis" que no tenen per on agafar-se, i es junt amb els altres destructor de la partitura original de l'obra. No va fer res de res a la part artística, entre altres coses perquè no dona per mes. Reflexió: Menys efectes "spacials" i mes lletra.

 

CARLES MAICAS: No va dir res. No calia. Es l'únic DIRECTOR, amb majúscules, que no es va posar cap "medalla". No li fan cap falta. Es ell i prou.

 

Vaig sortir decebut per tant de "medalleo", i a la vegada vaig sentir una profunda compassió per el Director vinent de Els Pastorets de Mataró, que per cert no el varen deixar parlar gaire, i per el que s'endevina estarà marcat molt d´aprop.

 

Repeteixo, vaig triar un mal dia i he pensat amb veu alta, sense voler ofendre a ningú.

 

Mataró, 1 Març 2007.