El Blog d´en Prats

Ens ha deixat de manera sobtada en Jordi de Ramón.

Des de aquesta pagina, vull, públicament, donar el meu condol i suport a tota la seva família i dir que l’altre “família” ,tota la Sala Cabañes, a la qual havia dedicat molt de temps i esforç, estem tristos i afectats per la seva mort.
Es difícil expressar amb paraules el que a vegades se sent a dins. Es per això que com a homenatge a un bon amic, voldria recordar el poema de Martí Pol que diu:

Torna al teu clos

Ara saps que la mort no és morir-te si no que mori algú estimat.

 La teva mort no et convida al tètric espectacle :te’n fa protagonista, i deu ser trist.

 Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes. Com el costat conegut es degrada i malmet fins a tornar-se un feix d’ossos i pell que ni se serva, però encara estima,

Qui parla de guarir-se amb l’esperança de que mai no ha perdut la fe en els altres.

 Clames llavors als déus i contra els déus inútilment, que els déus mai no responen. El seu callaré s un mirall opac.

. Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi foro amb una opció de vida, ara que saps que morir-te no és la mort, i emplena d’amor el buit de l’estimada morta. 

 Adeu Jordi. Descansa en pau.