NOTICIA A 25 ANYS VISTA.
“Amb perspectives d’un nou teatre pels 100 anys
Sense voler entrar en més detalls, Imma Llorens va mostrar-se optimista davant les converses que mantenen Centre Catòlic i Ajuntament i va mostrar un desig quasi profètic: “Esperem celebrar els 100 anys amb un teatre nou”. No se li va poder treure res més –tampoc tocava, era dia de celebració dels 75 anys”.
(EL TOT 3 Abril 2008)
Han passat, ni mes ni menys que CINQUANTA anys.
Sense voler entrar en més detalls, Imma Llorens va mostrar-se optimista davant les converses que mantenen Centre Catòlic i Ajuntament i va mostrar un desig quasi profètic: “Esperem celebrar els 100 anys amb un teatre nou”. No se li va poder treure res més –tampoc tocava, era dia de celebració dels 75 anys”.
(EL TOT 3 Abril 2008)
Des dels vuit anys. de la ma del meu pare, vaig, com qui diu, a començar a caminar per el Centre. Llògicament era massa menut per fer teatre, encara que recordo perfectament com era l’antic Cafè, recordo a en Pepet que “portava” el Bar, el futbolí que quedava a ma dreta a prop de la porta que donava al passadís on hi havia la Secretaria, la barra de bar, sempre fosca del darrera, a pocs metres d’una habitació habilitada com a “guardarropía”.
Han passat, ni mes ni menys que CINQUANTA anys.
Es per això, mes que tot, que quan et trobes amb retalls de noticies com la queda escrita al principi, et detures i et venen tantes i tantes coses al cap, i no pots mes que pensar, que carai ¡¡¡, els temps avencen sense respectar records, ni emocions, doncs si així es, al menys que, si es fa una obra nova per un Teatre nou es faci amb el cap i no amb els peus, amb una paraula que es faci BEN FETA. Dic això i no puc deixar de recordar el Teatre Clave, el petit Liceu que l’hi deien. Allí no varen fer cap obra, ni be ni mal feta, senzillament la van destruir i la Ciutat es va quedar sense un lloc emblemàtic.
Esperem doncs que la “semi profecia” de la nostra Presidenta sigui una realitat d’aquí a 25 anys, ja que jo en tindre 83 i amb una mica de sort encara hi soc a temps a veure-ho. M’agradaria. Ben cert.
