La dessil.lussió de UN NEN GRAN
Al llarg dels anys viscuts, com tothom, he tingut algunes desil·lusions que la vida ens depara amb paranys que no pots ni preveure ni controlar.
Però tinc que ser sincer; avui dia 5 de Gener del 2008, vigília de Reis, dia de la Cavalcada en la que bonament hi participo, dia d’il·lusions per els mes petits, i no tant petits, he tingut la desil·lusió de un nen gran.
Així ho vaig fer, i no de paraula sinó per escrit en una carta dirigida a la Sra. Presidenta en el seu primer mandat.
Doncs si, ha estat una DESSILUSSIO de una nen de 57 anys. Ja no pel fet de no haver “interpretat el personatge”, que per el temps ja tocava, sinó per la gran mentida, manipulació i discriminació, que existeix a dins de aquesta gran Junta que governa els nostres destins teatrals. Em sento decebut. Estic desil·lusionat. No puc fer-hi mes.
Però tinc que ser sincer; avui dia 5 de Gener del 2008, vigília de Reis, dia de la Cavalcada en la que bonament hi participo, dia d’il·lusions per els mes petits, i no tant petits, he tingut la desil·lusió de un nen gran.
Fa anys, vaig preguntar que es tenia que fer, per fer un “personatge” molt important en aquest dia 5 de Gener de cada any, i que es designa segons criteri de la Junta de Sala Cabañes. Aquesta persona a la que vaig preguntar, no era una persona qualsevol, era “altament” qualificada per respondre’m. I em va dir ....”hi ha una llista que te la Junta, a la qual ti pots apuntar, armar-te de paciència, esperar, i algun any et tocarà.
Així ho vaig fer, i no de paraula sinó per escrit en una carta dirigida a la Sra. Presidenta en el seu primer mandat.
He anat esperant. Han anat passant els anys, i avui m’he assabentat que aquest “personatge”, ha estat designat a una persona, la qual m’ha dit abans de sortir la Cavalcada que ni sabia que existís cap llista. Que senzillament li van demanar si el volia fer, i molt ben fet que va fer d’acceptar.
Doncs si, ha estat una DESSILUSSIO de una nen de 57 anys. Ja no pel fet de no haver “interpretat el personatge”, que per el temps ja tocava, sinó per la gran mentida, manipulació i discriminació, que existeix a dins de aquesta gran Junta que governa els nostres destins teatrals. Em sento decebut. Estic desil·lusionat. No puc fer-hi mes.
