APRENDRE FENT TEATRE.
Vagi per endavant, que tant sols escric allò, que penso i sense ànims de cap tipus de volgué ferir la sensibilitat del lector.
Estem assajant El Cafè de la Marina de Josep Mª de Segarra, per estrenar-la no se sap ben be quan.
El progrés de els assaigs es lent i jo diria que feixuc, potser perquè ara ja fa calor, i la calor porta a l’atordiment dels sentits, i la memòria se’n ressent.
M’he donat compte en aquests mesos que fa que estem assajant, que la progressió de molta gent que participa en el repartiment ha set, jo diria, que espectacular tenint en compte el caràcter de amateur amb el que se’ns identifica.
Hi ha gent jove, no tant jove, gran i una mica mes que gran. Es sorprenent la capacitat d’integració que hi ha i amb d’interès en que es prenen les indicacions del Director, que tot es te dir es docència pura i dura i es d’agrair.
No ser el resultat final de tota aquesta barreja d’edats, condicions teatrals de cadascú, maneres de pensar i veure cada un dels personatges, però del que estic segur, bo i sent un clàssic, ara que els clàssics sembla que avorreixin o facin por, o no estiguin de moda, es que serà un èxit en la formació teatral dels que hi participem.
Tots plegats tenim molt a aprendre en el art escènic, faci els anys que faci que pugem a dalt de fusta a representar no se quants rols i personatges diferents. Si tant bons fóssim ja no estaríem aquí. Ja ens hi estaríem guanyant la vida com a professionals.
Es per això que tenim per endavant, uns mes i altres menys, un camí a seguir en el estudi de les facetes que composen el mon del teatre.
A pesar d’edats, ideologies i condicions, pensem que mai en sabrem prou. Cada obra es un mon nou i cada personatge una vivència ben diferent.
Estem assajant El Cafè de la Marina de Josep Mª de Segarra, per estrenar-la no se sap ben be quan.
El progrés de els assaigs es lent i jo diria que feixuc, potser perquè ara ja fa calor, i la calor porta a l’atordiment dels sentits, i la memòria se’n ressent.
M’he donat compte en aquests mesos que fa que estem assajant, que la progressió de molta gent que participa en el repartiment ha set, jo diria, que espectacular tenint en compte el caràcter de amateur amb el que se’ns identifica.
Hi ha gent jove, no tant jove, gran i una mica mes que gran. Es sorprenent la capacitat d’integració que hi ha i amb d’interès en que es prenen les indicacions del Director, que tot es te dir es docència pura i dura i es d’agrair.
No ser el resultat final de tota aquesta barreja d’edats, condicions teatrals de cadascú, maneres de pensar i veure cada un dels personatges, però del que estic segur, bo i sent un clàssic, ara que els clàssics sembla que avorreixin o facin por, o no estiguin de moda, es que serà un èxit en la formació teatral dels que hi participem.
Tots plegats tenim molt a aprendre en el art escènic, faci els anys que faci que pugem a dalt de fusta a representar no se quants rols i personatges diferents. Si tant bons fóssim ja no estaríem aquí. Ja ens hi estaríem guanyant la vida com a professionals.
Es per això que tenim per endavant, uns mes i altres menys, un camí a seguir en el estudi de les facetes que composen el mon del teatre.
A pesar d’edats, ideologies i condicions, pensem que mai en sabrem prou. Cada obra es un mon nou i cada personatge una vivència ben diferent.
L’Eugene Ionesco, mestre de l’absurd va escriure: “ Les ideologies ens separen. Els somnis i l’angoixa es uneixen “.
Pensem tots plegats en el somni de que tot anirà be, perquè hem fet be els deures, i l’angoixa que tindrem moments abans de pujar el telo.
